Boja

Hola, què tal? Sóc la Mariona. Fa aproximadament 234563728398 hores que estic intentant escriure aquestes línies de presentació del projecte. I no me’n surto. Crec que aquesta serà l’última. Us vull explicar una història. La meva història. Boja tracta d’això. I també d’altres coses. Boja és un una comèdia i una performance, una reivindicació i un acte de llibertat, una sensació i també una etiqueta de la qual vull parlar.

Tothom sap que està prohibit dir que vas al psiquiatra. Si ho diguessis, potser et mirarien malament, o potser ni tan sols et mirarien. Tothom sap que dir que vas al psiquiatra és una mala idea. Per això crear aquest espectacle és tan mala idea. Probablement, és la pitjor idea que he tingut en molt de temps.

Boja és un espectacle i també és una festa, la meva festa (tot i que l'única que hi balla soc jo, sorry). M'agradaria que fos perfecta i bonica i gran i musical. M'agradaria que hi hagués purpurina i flors i estrelles (importades de l'univers) i plantes i ocells voladors. M'agradaria que hi hagués un elenc amb molta gent ballant i cantant amb molts micròfons i una plataforma amb fum per qual jo pogués sortir del terra amb un vestit de purpurina immens, i que la Beyoncé em fes de corista. M'agradaria que fos brutal, amb pirotècnia de Sant Joan i colors, i boom boom.

He arribat a la conclusió que no serà ni més ni menys del que és: una història; la meva història.