Un ésser nòmada, hipersensible —i, segons algun veterinari, també transespècie—, és capturat i separat dels seus éssers estimats i obligat a viure tancat dins una caixa, d’on tan sols el deixaran sortir per saltar, donar voltes i competir. Des d’aquestes quatre parets —com si fóssim companys seus de quatre potes, tancats dins el mateix centre—, ens xiuxiuejarà sàvies paraules a cau d’orella, ens farà reflexionar sobre l’absurditat d’aquest món tan sàpiens, ens farà riure amb els seus dubtes existencials i els seus reveladors malsons, i ens farà vibrar plegats amb els seus somnis i records de cavall lliure.
Finalment, sortirem galopant d’aquest box ple d’emocions, alliberats i amb la força i ànims necessaris per continuar lluitant pels nostres orígens i la nostra llibertat.
Un monòleg a cavall entre el drama i la comèdia, que reivindica la llibertat de tots els éssers vius que malviuen tancats i esperant ser alliberats.
