Obrim temporada amb el Premi de la Crítica al millor Text 2019, un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d'aturar el pas del temps.
El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal•la a l’habitació d’adolescent de casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassettes que el transporten als anys 90.
Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa.
RAMON és el viatge d’un etern adolescent (un Peter Pan), que quan fa els quaranta, no li queda més remei que madurar i enfrontar-se a la vida adulta. Amb un to tragicòmic i un ritme dinàmic, explora els conceptes de pèrdua i de memòria des de diferents perspectives.
“Ramon és un magnífic Francesc Ferrer que assumeix en solitari l’orfebreria dramàtica que és el text escrit per Mar Monegal”.
“Ramon es mucho más que un monólogo, es una pieza que penetra en el interior de nuestros sentimientos. Es un montaje que toca el corazón”.
“Ramon és, sens dubte, un dels millors monòlegs que he vist darrerament. Text, interpretació i posada en escena es combinen per donar lloc a un muntatge intens, interessant i commevedor”.
