El Toni és un noi amb discapacitat intel·lectual i té un somni: ser actor. Per fer-ho, però, s’haurà d’enfrontar a un món cultural difícil de canviar i a uns pares massa sobreprotectors que, sense voler-ho, tallen les ales del seu fill. El Toni, cada vegada és més conscient de com és de difícil que una persona amb discapacitat pugui accedir a la cultura professionalitzada, s’adona que aquesta problemàtica tampoc desperta l’interès d’una societat massa individualitzada.
Quan tot sembla perdut, el Toni coneix la Lídia, una noia d’origen xinés que, com ell, té discapacitat intel·lectual. La vitalitat de la Lídia és encomanadissa i, per primera vegada, el Toni se sent comprés. Els dos s’adonen que han viscut moltes experiències crues i difícils abans de conèixer-se i això els uneix més. Junts descobriran l’amor i la seva relació es convertirà en el pal de paller de les seves respectives lluites.
En ple enamorament amb la Lídia, el Fèlix Arzuaga de Castro, un productor amb molts fums, s’interessa pel Toni. Tant és així, que promet convertir-lo en tota una estrella de la tele. Però on porta aquesta nova porta que s’obre pel Toni…
"L’art fet per persones amb discapacitat sovint rep abans l’etiqueta de projecte social que la d’artístic. Doncs bé, "La Crua Realitat" és una obra de teatre per sobre de tot. No és cap iniciativa solidària, sinó la materialització del somni de ser actor professional d’una persona que, coses de la vida, resulta que té una discapacitat. Espero que us faci reflexionar a totes i tots."
