La vida és una ficció basada en fets reals
De la ficció individual a la ficció col·lectiva. De les històries creades pels poderosos per controlar els més febles a l’autoengany que ens creem per sobreviure.
El filòsof Slavoj Žižek diu que necessitem la ficció per afrontar la vida, per digerir-la. Ens cal viure en un relat, perquè la realitat real és traumàtica, excessiva, inassumible. Per protegir-nos-en, vivim en un món que, de tan hiperrealista, és profundament irreal, i comencem a percebre la realitat real com una entitat virtual, una il·lusió, un malson.
Un viatge escènic que no vol ser una fugida de la caverna platònica, sinó una davallada conscient a les seves grutes més fosques.
Per què necessitem mentir i mentir-nos? Anhelem o temem la realitat? Fins a quin punt estem disposats a deixar-nos enganyar?
