Vinc a fer un exorcisme, un homenatge, un pas. A tancar el parèntesi que la mort ha obert. Se m’acaba el temps per viatjar de la mort a la vida. I m’he agafat a una boia que us pot desorientar: vull parlar-vos de Bernard-Marie Koltès, el dramaturg francès. Mentre mon germà emmalaltia a passos de gegant, jo em resguardava en un llibre: Lettres. François, el germà de Koltès, hi va recopilar cartes que el dramaturg havia escrit en vida. El meu germà, Bernard vol ser un homenatge poètic multidisciplinar, visual i auditiu, cap a la figura del dramaturg Bernard-Marie Koltès, mort prematurament víctima de la SIDA el 1989, just quan es convertia en referent de la dramatúrgia europea. Però també vol ser un cant d’amor al meu germà, i a tots els germans. A les mares, cuidadores i a l’amistat. Establim un diàleg entre la vida personal de Koltès, la seva obra i un Món on explorar tres premisses fonamentals en ell: LA SOLEDAT, l’amor a L’ ALTRE i LA BELLESA d’allò desclassat.
Jo no vaig llegir cap pàgina seguida, aquelles setmanes, només paraules soltes, en francès. O la primera carta en bucle, peut-être. Bernard tenia 8 anys. És absurd. Però aquí estem. I us vull explicar la història d’uns germans que van perdre uns altres germans. I el que va passar, molt abans.
El meu germà, Bernard és un monòleg que neix a partir de la lectura de Lettres de Bernard-Marie Koltès -que esdevenen una mena de biografia de l’autor-, i que es fusiona amb l’experiència d’acompanyament d’un germà en el traspàs. Un viatge al més enllà que ens aporta llum aquí.
