UN HIVERN A MALLORCA

Vaig descobrir Els llits de Valldemossa i l'aventura mallorquina de George Sand quan tenia setze anys a Manresa. El grup "El petit Espantall", dirigits per la incansable Maria Jesús Isart, la representava, i jo, embadalit, anava a tafanejar durant els assajos. En tinc molts records, d'aquesta producció, i també de l'Agustí Soler, l'autor del text, pare de la meva amiga Eva. Em van obrir les portes de casa seva i del seu cor de seguida (em banyava a la seva piscina de Navarcles, vaig participar a l'Innocentada i tantes altres històries).

Fa temps que penso que aquesta història és un musical. Però necessitava una música potent que l'ajudés a volar. Tinc la sort (i també el plaer) de comptar amb un músic excepcional, l'Albert Guinovart, que s'ha engrescat i inspirat, i ha creat uns temes divertits i molt coloristes que encaixen a la perfecció amb el text. Això que veureu avui és el que els americans, els inventors del musical, en dirien un workshop. Un banc de proves per veure com funciona allò que hi ha escrit sobre el paper.

La comèdia és una de les coses més difícils de fer en teatre, demana concentració, precisió i molt de talent. Això ho vaig dir als alumnes de quart molt abans que existís la música de l'obra. Han treballat el material i se l'han fet seu. Han suat tinta perquè la comèdia brillés. Estic molt content perquè ho han aconseguit. Esperem fer-vos riure i pensar. Perquè això que va passar aquell hivern de 1838 no sembla que estigui tan lluny d'algunes coses que passen avui dia.