Estuve en * y me acordé de ti

Totes tenim a casa algun souvenir de viatge. O més d’un. O una col·lecció sencera. Sabem que són objectes que representen directament la lògica capitalista del turisme. Però tot i això en seguim comprant a cada viatge i els seguim conservant a les estanteries de les nostres habitacions.

Hem construït un imaginari que mitifica els destins turístics i els transforma en productes artificials on poder fugir de la realitat del nostre dia a dia, sense pensar que en aquell espai hi habiten persones que estan vivint aquesta realitat de la qual nosaltres volem fugir. Com a turistes creiem que el viatge satisfarà un desig o una necessitat, però realment només respon a una inèrcia que el sistema ha creat per fer més diners, amb el risc de perjudicar les condicions de vida de les persones que allà hi viuen.

Aquesta lectura dramatitzada, concebuda com un híbrid entre una instal·lació i una representació teatral, pretén reflexionar sobre la tensió entre les conseqüències destructives del turisme i la necessitat de viatjar.