Reparar no és apedaçar, no és arreglar. Reparar no és tornar a com érem abans. és donar-li el seu lloc, la seva llum.

Una dona recorda sobtadament un abús a l’escola, de fa quaranta anys. Aquesta dona representa totes aquelles persones que, ja adultes, s’enfronten a ferides que condicionen tota una vida. Com ens podem reparar? Com podem transformar el dolor en llum i en vida? Quin paper tenen els tercers, els altres? Una peça honesta, poètica, íntima, i sobretot un acte de reparació, un ritual compartit; una festa imperfecta, la celebració de la vida, tot i les seves esquerdes.

Una producció de TeatrodeCERCA i la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb la col·laboració de la comissió de reparació de víctimes d’abusos en l’àmbit educatiu creada per la Sindicatura i diverses entitats.