Rastres

Rastres es centra en el trauma transgeneracional, mostrant com els conflictes traumàtics no resolts poden ser transmesos a través de generacions mitjançant mecanismes inconscients.

Com diuen els psicoanalistes Abraham i Török (1978): “Les paraules que no van poder ser dites, les escenes que no van poder ser rememorades, les llàgrimes que no van poder ser vessades, són conservades en secret, encara que queden encriptades” manifestant-se a través de símptomes psicosomàtics. Així que els descendents poden veure’s afectats pel trauma dels seus avantpassats, tot i no haver viscut les mateixes experiències.

En aquesta peça s’utilitza la memòria històrica com a punt de partida argumental; la guerra civil és un exemple clar del nostre trauma col·lectiu. I amb un seguit de contes acompanyats d’una poètica visual, s’explora el pes d’un secret amagat, mostrant un terror tant irreal com palpable.