Plànol zenital des de baix d'una dona i un home que miren fixament cap a la càmera; ella allarga la mà com si volgués tocar l'objectiu, amb una cúpula ornamentada de fons.
per

EL DIBUIXANT DE LABERINTS

Autoria Nil Martín López
Direcció Júlia Valdivielso

10 - 26 ABR 2026

Entrades

Perdre’s per trobar alguna cosa o perdre’s com a finalitat en si mateixa

"El dibuixant de laberints," de Nil Martín, projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia 2025

Tot té un inici. Que tot tingui un final, ja ho podríem posar en dubte. Aquesta història, per exemple, podria començar amb un nen que no para de dibuixar laberints, qui sap si per divertir-se o per trobar una sortida. El nen soc jo. Han passat els anys, i em sento, com a mínim, igual de perdut que aleshores. Avui he decidit tornar al laberint d’Horta, on tants cops havia anat de petit. Vosaltres m’hi acompanyareu. Serà un viatge a les profunditats, ple de jocs de miralls, fantasmes, éssers mitològics i icones pop —del Minotaure grec al Doraemon, el gat còsmic més famós de tots els temps. El dibuixant de laberints aborda la por de no saber quin camí seguir en un món que exigeix certeses. Combinant humor, autoficció i realisme màgic. Esperem no perdre’ns.

«Tots els nens —totes les criatures— tenen fixacions. Jo vaig estar molts anys obsessionat, per exemple, amb els dracs. O amb el Doraemon. O amb la mitologia grega. O amb els dinosaures. O amb els Pokémons. I sí, també vaig passar una època de fixació pels laberints. En dibuixava sense parar (sobretot quan em quedava a dormir a casa la iaia), però també m’agradaven en tots els seus formats. Tenia un laberint de fusta, contes de laberints, jocs de taula de laberints… La meva època de fixació pel Doraemon, de fet, es va solapar amb la fixació pels laberints, i luna de les meves pel·lis preferides era precisament Doraemon i el secret del laberint. 
 
No ho recordo bé, però suposo que és aquí on va aparèixer, també, el laberint d’Horta. De petit, vaig anar-hi molts cops, sobretot amb el meu pare. Com seria tornar-hi avui? No ho he pogut comprovar (perquè actualment, a inicis del 2026, està en obres), però en aquest text m’ho imagino. Potser entrar-hi seria com entrar al laberint del meu cervell, molt més vast, terrorífic i ràndom que un laberint fet de xiprers. I potser hi trobaríem les causes d’aquesta fixació pels laberints, que potser només és una fixació per trobar la sortida en una vida marcada per l’ansietat, la sobreexigència, la pèrdua, la necessitat de validació i la pressió per fer el que cal fer. O potser no, potser no hi trobem res, al laberint, i també està bé, perquè en aquest cas, com a mínim, el viatge ens servirà per entendre que perdre’s no ha de tenir com a finalitat trobar alguna cosa, sinó que pot ser una finalitat en si mateixa.» – Nil Martín López
Una fotografia d'una parella jove en un parc, editada amb il·lustracions d'estil collage que inclouen personatges de dibuixos animats com el Doraemon, animals i plantes de colors sobre l'escena real.
Una dona i un home joves corren i salten alegrement per un camí de terra en un parc ple de xiprers i vegetació sota un cel blau intens i assolellat.
Primer pla zenital d'una parella jove estirada sobre la gespa sota el sol; tots dos porten ulleres de sol de colors i ella vesteix una samarreta blanca amb l'antic logotip de "tve" i la carta d'ajust.
Plànol zenital des de baix d'una dona i un home que miren fixament cap a la càmera; ella allarga la mà com si volgués tocar l'objectiu, amb una cúpula ornamentada de fons.
Escena de "El dibuixant de laberints" on els dos protagonistes juguen a amagar-se i aparèixer entre la vegetació d'un jardí.
Imatge promocional de l'obra teatral "El dibuixant de laberints" a Eòlia, amb els dos protagonistes posant en un monument exterior.
Carla Coll a "El dibuixant de laberints", fotografiada per Désirée Gómez: retrat frontal de l'actriu amb un peluix blanc.
Escena de "El dibuixant de laberints" amb un noi estirat a la gespa i una noia fent el pont en un prat de flors.
Nil Martín en l'espectacle El dibuixant de laberints, guanyador Beca Odisseu Eòlia.
Nil Martín López a "El dibuixant de laberints", fotografiat per Désirée Gómez: el protagonista sosté un peluix de drac sobre un fons vegetal.
Un noi i una noia separats per un teló groc La noia somriu i el noi està més seriós.
La companyia de Nil Martín
Un noi i una noia amb un foco teatral
El dibuixant de laberints-ESCENOGRAFIA I VESTUARI Camille Latron@mwfotografia
Un noi es treu el maquillatge d'escena
Un noi mira a l'horitzo. Una noia se'l mira des de darrera.
Una noia mira desafiant
Un noi i una noia. Ell es toca el cap en actitud de dolor
El dibuixant de laberints-AUDIOVISUALS Arnau Aiguabella i Nil Martín@mwfotografia
Un noi un a noia. Ella sembla que psicoanalitza a l'altre

Fitxa artística

AUTORIA: Nil Martín López

DIRECCIÓ: Júlia Valdivielso

INTERPRETACIÓ: Carla Coll i Nil Martín

AUTORIA: Nil Martín López
DIRECCIÓ: Júlia Valdivielso
INTERPRETACIÓ: Carla Coll i Nil Martín
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ: Elaine Grayling
PRODUCCIÓ: Laura Molner
ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Camille Latron Llorens
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Joan Griset
DISSENY DE SO: Gerard Bosch
AUDIOVISUALS: Arnau Aiguabella i Nil Martín
ASSESSORAMENT DRAMATÚRGIC: Joan Yago
ASSESSORAMENT VOCAL: Mariona Esplugues
VEU EN OFF: David Vert
SINTONIA LATE NIGHT: Pep Lladó
CONFECCIÓ TELONS: Berta Mas
FIGURACIÓ VÍDEO: Ari Alhama, Martí Alós, Anna Calopa i Sara Domènech
AMB LA PARTICIPACIÓ ESPECIAL DE: Andrea Gumes
COMUNICACIÓ I PREMSA: Laura Molner i Nil Martín
FOTOGRAFIA PROMOCIONAL: Désirée Gómez
VÍDEO TEASER: Désirée Gómez i Albert Tissot
FOTOGRAFIA D’ESPECTACLE: MW Fotografia

AMB LA COL·LABORACIÓ DE l’Ajuntament de Barcelona i Eòlia CSAD (Beca Odisseu Eòlia 2025), i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

AMB EL SUPORT DE La Virgueria

AGRAÏMENTS: Martí Alós, Paula Castillo, Aleix Fauró, Pol Forment, Berta Giraut, Laura López Granell, Sebas Martín, Judit Martínez Gili, Cinta Paloma, Oriol Puchol, Maria Pujol, Esther Valdivielso, Nau Vila Besòs

També et pot interessar

TEATREOLIA-logo
Instagram Tiktok Facebook Youtube