#Millennial Revolution

Iconografía para una cruzada popular

Gabriel Jiménez i Paula Ten / Colectivo NFT (Non Futured Theatre)

Del 13/04/23 al 23/04/23

Edat recomanada

+18 anys

Durada

90 min

Idioma

Castellà

Millennial Revolution són cinc quadres que ens parlen d’art i revolució. De com l’art ha expressat la revolució i de com la revolució ha servit com a matèria artística.

A partir dels mecanismes de representació de tres revolucions històriques –la Francesa, la Russa i la Cubana–, l’obra planteja la dicotomia entre la participació activa i directa i la passivitat de la crònica distanciada, passivitat que en aquest cas es materialitza en la creació de l’obra artística. Una obra d’art que amb el temps esdevé una icona, un símbol representatiu de la lluita, una romantització de la violència distanciada del fet real. La revisió d’aquestes icones revolucionàries enmig de l’era de la viralització de la imatge gràcies a les xarxes socials ens hauria de fer pensar en com construïm el nostre imaginari com a societat en funció de les imatges.

És per tot això que partim de la iconografia d’unes revolucions caduques i la passem pel filtre de la mediació audiovisual, amb tot el que això comporta: collage, fragmentació del discurs, acceleració i frenesí de les imatges; immediatesa, consum i viralització. Perquè la generació millennial vivim enmig del que avui dia podríem anomenar “la societat de la imatge i la representació”: un simulacre de realitat, en paraules de Baudrillard, o una societat de l’espectacle, segons Guy Debord.

El que tenim clar és que la imatge ha substituït el cos present i que l’acció s’ha vist superada per la temptativa. I d’aquesta temptativa d’acció frustrada, en conjunció amb la sobresaturació d’imatges, neix #Millennial Revolution, la iconografia revolucionària d’una generació.

Cinc quadres que ens parlen d'art i revolució. De com l'art ha expressat la revolució i de com la revolució ha servit com a matèria artística. Un espectacle immersiu amb mirada crítica i generacional.

Els filòsofs Mark Fisher i Franco "Bifo" Berardi parlen de la cancel·lació del futur que viu la nostra generació; de com el futur es converteix en passat i es genera una sensació de buit derivada de la creença que no hi ha futur possible. Qualsevol temptativa de futur passa ràpidament a convertir-se en un intent fallit, en una frustració derivada d'una promesa de canvi que no s'arriba a complir.

La nostra generació, la generació millennial, ha viscut diversos successos històrics prometien un canvi que no s'ha consolidat: des del 15M fins a l'1 d'octubre, la crisi econòmica del 2008, la pandèmia de la Covid-19 o la recent invasió d'Ucraïna. Sembla que els millennials vivim en un estat d'alerta constant que ens situa a l'avantsala del canvi, a l'espera de la fi immediata d'alguna cosa; la frustració s'esdevé quan ens adonem que el canvi no arriba mai i que, passem per les crisis que passem, tot continuarà igual. I és que, com deia Mark Fisher, és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme.

Davant d'aquesta frustració només ens resta la romantització del passat, la romantització de la violència i de la icona revolucionària. Perquè ens adonem que som passius, que la nostra acció no és capaç de generar cap futur millor. És aleshores quan recorrem a les imatges, en tant que fòssils d'una mena de revolució no acomplerta, i establim una fantasmagoria visual entre el pes del passat històric, el nostre present cada cop més mediatitzat per la imatge i la sensació de no futur. Els nexes entre les imatges d'aquests tres temps és el que ens proposa una mena d'iconografia de la revolució frustrada, iconografia que serveix com a contenidor estètic del nostre espectacle.

I enmig de tota aquesta fantasmagoria de l'acció no acomplerta, encara ens ressonen alguns discursos, veus distants que constaten la falsa promesa d'un futur millor. La nostra iconografia s'acompanya de fantasmes, de presències espectrals que afloren en l'aura benjaminiana de la imatge. Són, paradoxalment, manifestacions properes d'una llunyania; constatacions d'un passat que encara podrien tenir una validesa en el nostre present. La imatge, l'obra d'art, ens parla, i ho fa a través d'aquests fantasmes. El que el nostre espectacle pretén és amplificar la veu d'aquests espectres, emmarcar el seu discurs fins a fer-lo entrar en contradicció.

I és a través d'aquest esclat del discurs que Delacroix, Géricault, Maiakovski, Marx, Lenin, Tolstói o el mateix Che Guevara es converteixen en icones, en imatges mortes buides de contingut, en una mena de purga de la inacció derivada de la crònica distanciada mitjançant l'obra artística que separa l'acció directa del revolucionari de la contemplació i el relat de l'artista/filòsof. Perquè ells potser estaven, com nosaltres, immersos en la dicotomia entre l'acció absurda i la distància contemplativa, conscients que l'únic que perviurà en un futur serà la imatge, el símbol, la icona: l'obra d'art.

Colectivo NFT

Segueix-nos a les xarxes:

@teatreolia @colectivo_nft #MillennialRevolution

Horaris

De dijous a dissabte a les 20h.
Diumenge a les 18h.

Col·loqui posfunció amb la companyia pendent de confirmar.

Preus

  • Entrada general (taquilla) 20€
  • Entrada general anticipada (venda web) 17€
  • Carnet de biblioteques 16€

    Compra en línia a través de codi promocional. Imprescindible presentar l'acreditació a taquilla.

  • Estudiants d'arts escèniques
    Menors de 35 anys
    Persones amb diversitat funcional
    15€

    Imprescindible presentar l'acreditació a taquilla.

  • Comunitat Batega 14€

    Imprescindible presentar l'acreditació a taquilla.

  • Dia Eòlic 7€

    Descompte només aplicable a la comunitat eòlica (estudiants i graduats). Només els dies 15, 16, 20, 21 i 22 de desembre, 6 entrades anticipades per sessió.

*Despeses de gestió (1€) no incloses.

També et pot interessar