Una adaptació contemporània del mite de la cigarrera de Sevilla.
Mérimée va publicar el 1845 “Carmen“, la història d’una jove gitana que treballava com a cigarrera a Sevilla. La Carmen del segle XXI és una noia apoderada, popular, canta i balla hip-hop i trap. És urbana i viu a una barriada humil de la perifèria. És considerada una femme fatal perquè tracta als homes de la mateixa manera que ells tracten a les dones.
Feminisme, llibertat i amor.
Aquesta quinzena de març la dediquem al director i dramaturg Tony Casla i a la seva companyia: Antzoki Teatteri. Estrenem a Barcelona dos dels seus nous muntatges: “Carmen” i “Clowns”.
Dues peces teatrals centrades en la violència de gènere que volen fer evident el creixement vergonyós de la quantitat de víctimes diàries per aquest tipus de violència. Dos espectacles d’una jove companyia emergent de teatre necessari i d’emergència.
Després de l’èxit de la passada temporada, guardonats amb el Gran Premio d’Espanya d’Arts Escèniques, a la categoria de Teatre Contemporani amb l’espectacle "Envolverse en el abismo"; i, amb el Premi Josep Clusa 2019 del Festival Internacional d’Arts Escèniques i Salut Mental ‘L’Altre Festival’ amb "Romeo y Julieta", una mirada distinta, la companyia Antzoki Teatteri estrena la temporada 2019-2020 amb un dos nous muntatges: CLOWNS i CARMEN.
Carmen. De l’extraradi. Vint-i-tants anys. Lliure. Acció. Popular. Objecte de desig. Apàtrida. Baralles i navalles. Lliure. De l’extraradi. Carmen.
