Clowns és una peça de teatre imatge, sense text, explicat com un conte poètic
Una dona, mare de dues filles, traça un viatge amb elles per amagar-se d’un drac. Un drac que les persegueix. Un drac… així li diu la dona. Així el coneixen les filles. La figura d’una bèstia masclista que amara tot allò que pensa que s’estima perquè és seu.
Un cant a l’esperança i a la vida. Un conte violeta. Perquè no en volem ni una més.
Aquesta quinzena de març la dediquem al director i dramaturg Tony Casla i a la seva companyia: Antzoki Teatteri. Estrenem a Barcelona dos dels seus nous muntatges: “Carmen” i “Clowns”.
Dues peces teatrals centrades en la violència de gènere que volen fer evident el creixement vergonyós de la quantitat de víctimes diàries per aquest tipus de violència. Dos espectacles d’una jove companyia emergent de teatre necessari i d’emergència.
Després de l’èxit de la passada temporada, guardonats amb el Gran Premio d’Espanya d’Arts Escèniques, a la categoria de Teatre Contemporani amb l’espectacle "Envolverse en el abismo"; i, amb el Premi Josep Clusa 2019 del Festival Internacional d’Arts Escèniques i Salut Mental ‘L’Altre Festival’ amb "Romeo y Julieta", una mirada distinta, la companyia Antzoki Teatteri estrena la temporada 2019-2020 amb un dos nous muntatges: CLOWNS i CARMEN.
Ser pallasso és exposar l'ànima a la fredor del vent. És despullar-se de manera total davant de l'altre perquè vegi totes les debilitats que tenim endins; és poder gaudir del fracàs, de la tristor, i també, de la mort. És poder-se riure de la pròpia desgràcia, perquè fins i tot la pena més profunda i grisa, amb una mica de rialla es fa més suportable.
