Entre tu i jo no en fem un

La vida del Quim és impressionant. Un exemple de tenacitat i lluita davant de la injustícia. Al cap de tres mesos, els metges van fer saber als seus pares que seria un vegetal, aquell nano no podria posar-se dempeus ni pronunciar una paraula; no podria tenir una vida "normal".

La seva mare, l'Estrella, explica que el Quim la mirava amb uns ulls desperts i juganers amb ganes d'aferrar-se a la vida i de despertar somriures. Cada etapa va ser una superació: a l'escola bressol (es va posar a caminar amb cinc anys), a la primària (va jugar a l'equip de futbol de l'escola), a l'ESO (on el Quim sempre va seguir les classes amb altres alumnes "normals", amb el suport d'una Unitat de Suport a l'Educació Especial)...

Però en arribar a 4t d'ESO no es va afavorir la integració del Quim, sinó que ell i la seva mare van viure un calvari de proves, exàmens i humiliacions per part de la comunitat educativa que els va portar a denúncies i jutjats. Tant del centre escolar com d'advocats i administracions, el Quim n'ha viscut principalment EXCLUSIÓ.

Aquest és un espectacle que vol donar veu al Quim Llisorgas, un jove de vint-i-vuit anys que ha lluitat des que va néixer amb la seva discapacitat. El Quim no ha deixat mai que la seva diferència li impedís de perseguir els seus somnis, i la seva realitat l'ha dut també a lluitar contra la injustícia.