El desig de crear IR va sorgir de la necessitat de parlar sobre l’emigració, un tema que ens implica directament a les dues. El viatge, el fet d’anar, el de sortir… va formar part important del nostre camí personal i artístic. Hem sortit dels nostres països per diferents motius: polítics, socials, per elecció o perquè ens van portar aquí. Ens preguntem: Què ens fa anar?

Caminar? Sortir? Així doncs, a través dels seus quatre personatges femenins, encarnats per les dues actrius protagonistes, l’obra tracta la marxa com a tema principal: “anar” per allunyar-se, per tornar, per emigrar, per fugir, per trobar-se, per refugiar-se o simplement “anar”. Tant la nostra pròpia migració com el fet que les nostres àvies van ser exiliades de les seves terres són històries reals. Desconeixem l’exactitud d’alguns fets i, per això, hem decidit explicar-les “com podrien haver passat”. No obstant això, ambdós relats dels quals parteix l’espectacle serveixen com a trampolí per trobar-se amb la història que travessa Europa i el món d’avui en dia. Quin paper juguem en la història actual? Som performers, testimonis, observadors, manifestants, els que miren i callen? Quin és el preu d’aquesta mirada del silenci? IR pregunta per les polítiques de migració, la pertinença al territori, la identitat i, a través del llenguatge irònic, denuncia la mirada colonial que travessa la quotidianitat, la vivència i el processament de la realitat en què vivim. I més enllà, IR també és un cant a la llibertat, a la bellesa, a la trobada, a l’elecció i al dret a caminar.