Marcel Clement i la Companyia del Corb obren la Mostra de Creadors Emergents
Una jove psiquiatra visita el seu primer pacient, diagnosticat de trastorn d’identitat dissociatiu. Porta temps internat sense que ningú hagi pogut trencar les muralles del seu deliri. Ell afirma ser un vigilant, un justicier, un cavaller en un món ofegat per la maldat. I, no obstant, ha fet prova d’una violència i salvatgisme que han dut al seu confinament en un sanatori de màxima seguretat.
La jove doctora es capbussarà dins l’esquerdada ment del pacient mentre mira de rescatar-lo de la seva psicosi. Però, és bogeria alçar-se ferm contra les forces del mal?
És deliri veure el món com un abocador governat per escòria sense escrúpols on els innocents pateixen horrors indescriptibles?
És criminal dir prou i tornar l’empenta?
Depredar els depredadors?
La línia que separa l’heroi del monstre mai haurà estat tant fina.
El Teatre Eòlia es consolida com un espai dedicat als nous talents. Les diferents Mostres d’Emergents, repartides durant la temporada, volen ser un aparador del que les noves fornades d’Intèrprets i Creadors volen manifestar al món. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als treballs de final de carrera dels estudiants d’ESAD Eòlia.
Nota del director
“DOCTORA: Creus que no hi ha justícia en el món?
PACIENT: Tu sí?”
Justícia o venjança.
Societat o anarquia.
Aquesta obra respon a la necessitat de donar resposta al cinisme que infecta la nostra societat i que fa que romanguem passius davant la injustícia i el dolor dels indefensos.
El nostre sistema judicial és una burla, el nostre codi penal una farsa que ni castiga als culpables ni dóna confort a les víctimes.
Sempre hem estat tan insensibles, tan covards?
JO SÓC LA FÚRIA és un viatge al cor de tot allò que va malament en l’ésser humà, tant en la societat com dins nostre. És el cinisme de les tragèdies quotidianes i la passivitat davant de l’horror i el crim.
És un mirall esberlat que reflecteix una realitat corrupta, podrida i deforme, un infern erm on s’amunteguen els cadàvers i on les llàgrimes neguen civilitzacions senceres.
Però també és la tenebra que s’amaga darrere la nostra ombra.
És el nostre altre jo.
És el somriure monstruós de la llibertat.
És un crit de ràbia.
És el dolor de milers de cors perforats per la indignació.
És la veu gèlida dels espectres dels infants violats i assassinats.
És l’Heroi arrancat del càlid refugi de les vinyetes
dels còmics.
És la fúria sota la màscara.
Marcel Clement
