Una peça de Carla Torres, Clara Manyós, La Peleona i un munt de gallines.
En un món de gallines, un ou solitari i rebel decideix no néixer. Cansat de la forma de vida imposada per una cadena de producció sense sentit, decideix fer ús del seu potencial de no fer, optant per no néixer. Després d’un primer moment de confusió, i com si es tractés d’una onada de sabotatges, la resta d’ous se sumen a la protesta amb l’esperança que potser la seva insòlita acció aconsegueixi que les gallines s’adonin que viuen en una societat malalta que ha de canviar si no vol desaparèixer.
Amb l’abisme de l’extinció davant dels seus becs, les gallines miraran de convèncer els insubmisos ous de la necessitat de néixer. Un difícil diàleg amb nosaltres mateixos on posicionar-se no serà feina fàcil.
La Peleona està formada per un grup de cinc dones artistes de diverses disciplines: Carla Torres, Clara Manyós, Eu Manzanares, Patrícia Mendoza i Ruth Talavera. La companyia neix l'any 2014, amb un marcat segell que combina el sentit de l'humor i la crítica social. Un teatre que vol remenar consciències sense caure en la "moralina" fàcil. Els seus espectacles, d'autoria pròpia, parteixen de la necessitat de plantejar algun interrogant a l'espectador sobre la seva vida, ja sigui al voltant d'aspectes quotidians, com de la seva participació, més o menys encoberta, en algun dels vicis de la nostra societat. A partir d'aquí apareix la dramatúrgia, que amb una suma de paraula, gest, dansa i música asseguren un viatge plaent i lúdic. La companyia ha estrenat un total de cinc espectacles, obtenint un gran suport de públic i de mitjans. Els espectacles més destacats són "L'efecte perfecte", "Broken Heart Story" i "Estat Decepció".
El projecte neix d'una inquietud respecte al funcionament erràtic de la societat occidental, que sembla viure atrapada en un bucle constant d'alienació i destrucció (el famós ensopegar dos cops amb la mateixa pedra). Fent un repàs a la història de la humanitat ens vam adonar que semblava condemnar-se a si mateixa repetint una vegada i una altra els mateixos errors que la porten a la barbàrie. Què ens passa? Com podem mirar de sortir d'aquest cicle? Honestament, no tenim la resposta, però si el lloc on fer la pregunta: Al teatre, espai generador de pensament i emoció. Així doncs, volem compartir aquestes preguntes amb l'espectador per tal que es plantegi la societat en què vol viure. En un moment en què patim un retrocés gravíssim dels nostres drets, on el reton d'antics fantasmes no desapareguts amenacen la nostra democràcia, cal demanar-semés que mai qui volem ser demà com a societat. Com no pot ser d'altra manera, només podem abordar aquesta història des del sentit de l'humor.