Una visió contemporànea de Medea. Una Medea del segle XXI.
Medea, que sent que ha matat els seus fills. Amb el cor trencat i sola. Un recorregut per la vida d’una dona. Creixerà davant dels nostres ulls dels 8 als 88 anys. Mostrarà la fragilitat, el dolor de la vida i la poca felicitat que de vegades aconseguirà esgarrapar. Un reflex del desassossec en què sovint vivim i que ens esforcem a negar.
Text premiat amb el 47è Premi Octubre de Teatre "PERE CAPELLÀ" (2018); Beca ODISSEU Eòlia i+D (2018) i finalista del 12è PREMI QUIM MASÓ (2018)
“L'Amor (No és per a mi, va dir Medea)” és un concert a cànon, on una melodia en predomina, un leitmotiv de dolor de vida. Una vida que s'esmicola com les escenes que es van sobreposant les unes rere les altres. Medea es va fent fonedissa davant dels nostres ulls, fins a convertir-se en una persona anònima, que ens recorda, potser amb massa insistència, que podríem ser nosaltres mateixos, que la vida se'ns escapa, que res no detura en el temps, que el mal i l'amor són ineludibles, inexorables, i massa sovint, invisibles. Medea diu la veritat. I, la veritat només podrà ser composta al cervell dels espectadors, perquè la veritat és una cosa íntima, com aquesta peça, i és infinita, perquè la seva vibració no es desactiva mai."
