#Omnia
Vanitas

A través de l'esperit megalòman de Silicon Valley, s'expandeix un model econòmic i industrial que descansa sobre la preeminència de certes equacions matemàtiques i de la instantaneïtat. Aquesta megalomania es relaciona directament amb el sempitern complex prometeic de l'ésser humà i de la societat tan propi d'Occident. Els nous Prometeus que habitem aquesta societat del cansament i del rendiment ens convertim diàriament en projectes que es replantegen, es reinventen i es venen. La motivació, el projecte, la competència, l'optimització i la iniciativa són inherents a la tècnica de dominació del règim neoliberal.

Fascinats amb aquesta sensació de llibertat, quedem atrapats en la recerca constant d'un jo ideal i autoficcionat inabastable que ens porta a un neguit continu. El nostre cos es converteix en un objecte d'optimització estètica i tècnica. El coaching com a optimització personal: bloquejos, debilitats i errors han de ser eliminats terapèuticament per tal d'augmentar l'eficàcia i el rendiment d'aquest cos.

#OmniaVanitas és la construcció d'un artefacte sensorial que pretén posar en evidència la mercantilització integral de la vida, la fascinació creixent per la tecnologia i l'organització algorítmica de la societat, i, per tant, el sotmetiment de l'ésser humà a un ritme digital que per naturalesa no li correspon. Tot plegat, incidint en la capacitat seductora i de mutació d'un sistema que proclama posar fi a les nostres debilitats i errors, quan, en realitat, aquestes debilitats i errors són el que ens fa humans.

En aquesta instal·lació s'activen de forma simultània tot un sistema d'imatges i informacions en moviment i canvi constants. El ritme produeix addicció. En aquesta rave rococó, una pantalla on no paren de projectar-se textos, una fotocopiadora hiperactiva, un DJ, una ballarina de dansa urbana i un pintor celebren, indiferents, el que Hegel anomena "l'esperit del nostre temps", embolicant i sotmetent l'espectador a un ritme creixent i qüestionant-lo directament sobre la seva capacitat d'atenció. Així, el públic, a poc a poc, pren consciència d'una coacció social que normalment acostumem a passar per alt.