Una dona, mare de dues filles, traça un viatge amb elles per amagar-se d’un drac. Un drac que les persegueix. “Un drac…”, així li diu la dona. Així el coneixen les filles. La figura d’una bèstia masclista que amara tot allò que pensa que s’estima perquè és seu. Un cant a l’esperança i a la vida. Un conte violeta. Perquè no en volem ni una més.
Espectacle guanyador del Gran Premi d’Espanya d’Arts Escèniques 2020/21 (Categoria Teatre Contemporani), de 6 premis a l’11è Festival Internacional de Teatre d’Alexandria 2021 i de 4 premis (entre ells el de millor espectacle) al 2n Festival Internacional de Teatre Gingerfest 2021 de Rússia.
Dediquem una quinzena al director i dramaturg Tony Casla i a la seva companyia, Antzoki Teatteri. Dues peces teatrals centrades en la violència de gènere que volen fer evident el creixement vergonyós de la quantitat de víctimes diàries. Dos espectacles d’una jove companyia de teatre necessari i d’emergència.
Ser pallasso és exposar l'ànima a la fredor del vent. És despullar-se de manera total davant de l'altre perquè vegi totes les debilitats que tenim endins; és poder gaudir del fracàs, de la tristor, i també, de la mort. És poder-se riure de la pròpia desgràcia, perquè fins i tot la pena més profunda i grisa, amb una mica de rialla es fa més suportable.
Dita popular